Aquest mes de novembre l’equip de la MACMA es posa la motxilla i es deixa guiar per Xavi Escriva Dura, viatger cicloturista i amant de la natura, viatja de forma autosuficient, adaptant-se al camí i vivint amb senzillesa, aprenent de cada cultura i paisatge. En aquesta experiència visitarem diferents pobles i passarem per moltes fonts, una experiència històrica, paisatgística i patrimonial per l'interior de la Marina Alta.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

A finals de 1800, una caminada a la mateixa ciutat era car i costos. Allunyar-se era lent i tediós, mentre que un cavall o el tren eren cars i calia coordinar-se amb els altres. Tampoc aquestes modalitats estaven disponibles per a tots, i menys per a les dones. 

A finals del segle XIX les bicicletes van entrar en escena i van ser un èxit tècnic admirable, però com a força sociocultural, van ser encara més revolucionàries per a la mobilitat de l'època.

Permetre que un individu mirés endavant i pedalés cap allí, va crear i va començar a democratitzar l'horitzó. Crec que això, és precisament el que es vol dir, quan es diu que el ciclisme és llibertat. 

Sí, és llibertat, literal; en el sentit que la bicicleta va on un vol anar, i és alhora una llibertat més profunda en el fet de crear eixes dimensions que abans no existien en el temps i l'espai habituals.

La volta al món en vuitanta dies de Jules Verne va ser sense cap dubte una història fascinant de l'època, però era ficció. El 1886 "Thomas Stevens", un anglés resident als Estats Units, va partir de San Francisco a fer la volta al món pedalant sobre una bicicleta de roda alta. Va completar un viatge monumental, com descriu al llibre "Around the world in a bicycle", però va ser l'ascens de les bicicletes amb dues rodes de la mateixa mida i cadena la que va accelerar i va fer els viatges amb bicicleta més freqüents. 

"Annie Cohen Kopchovsky", per exemple, va ser la primera dona a fer la volta al món amb bici, l'any 1894, convertint-se amb una estrella dels esports.

Moltes coses han canviat des de l'època, i els viatges amb bici han derivat amb un sense fi de modalitats i estils. Jo no tractaré d'encotillar els viatges amb bici, preferisc deixar-los oberts perquè cadascú el faça seu; la bici, la distància, el ritme, les alforges, en fi; el viatge.

Avantatges de viatjar amb bici:

• Total autonomia, tot el que necessitem per viure cap en unes alforges.
• No consumeix combustible, el cost en combustible és zero.
• És respectuosa amb l'entorn i el medi ambient, no contamina ni fa soroll, no molesta als veïns i no crea embussos de tràfic.
• Ens connecta amb l'entorn i amb la gent dels llocs que visitem, ja que viatgem a pas lent.

Precaucions i recomanacions a seguir: 

• Encara que la ruta està traçada per carreteres comarcals, carreteres secundàries i camins asfaltats, depén de cadascú de nosaltres decidir el traçat final que seguirem, analitzant el recorregut que més ens agrada en cada moment.
• La bicicleta és un vehicle i consegüentment ha de complir les normes de circulació i respectar als altres usuaris, especialment als vianants.
• Podem circular per qualsevol carretera que no indique el contrari, i els vehicles deuen respectar la distància de seguretat en efectuar els avançaments.
• És recomanable dur material reflectant si se circula per vies amb molt de trànsit o amb poca visibilitat, i dur les llums amb bateries carregades per si les necessitem.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Us proposem una marxa cicloturista per les valls de la Marina Alta, és a dir, amb bici i amb alforges. En la nostra bici durem tot el que necessitem.

L’experiència està pensada per a realitzar en quatre dies consecutius de manera itinerant. Tot i això, és perfectament adaptable per a realitzar-la amb dos caps de setmana o per etapes.

Aprofitarem el mes de novembre on les fulles marcides muden els colors i vesteixen les muntanyes de tardor, regalant-nos, més si fos possible, postals inoblidables de les nostres valls. Temps d’esclata-sangs per a qui sap on trobar-los, per a preparar els bancals per a la sembra d’hivern i per als amants de l'astronomia, aquest mes de novembre es podrà contemplar el cometa “Lemmon”, o “Halloween”, que completa una volta cada mil cent cinquanta anys, una oportunitat única per a veure'l.

Quant a l'equip necessari nosaltres hem agafat la tenda de campanya per a pernoctar alguna nit, però, trobareu molts allotjaments als pobles al llarg de la ruta. Els àpats els hem fet comprant productes locals en els mercats que hem trobat i en bars i restaurants.

La dificultat de cada etapa vindrà indicada en punts de l'1 al 5, sent l'1 el més fàcil i el 5 el més tècnic, puntuant cada aspecte de dificultat; Desnivell positiu, densitat del tràfic motoritzat i paviment.

Bo, sense més romanços, endinsem-nos ja de ple en la ruta.

Dia 1: Orba - Vall de Laguar
Dificultat

• Desnivell positiu: 3
• Tràfic: 4
• Paviment: 2

Ens reunim a les 9:30 en Orba, des d’on comencem la jornada d’avui.

Travessem el poble d'Orba passant primer pel museu del fang després per la plaça del poble circumval·lant l'església del nostre Senyor, presumiblement també, construïda damunt d'una mesquita. Continuem per l'avinguda de Dénia i ens dirigim cap a Benidoleig. La primera parada la fem en la cova de les calaveres, que deu el seu nom a la troballa de dotze calaveres humanes, cosa que donà peu a diverses històries i llegendes. 

Segons comenta Cabanilles, serien els esquelets de dotze agricultors musulmans, encara que és una teoria entre d’altres. Just al vessant de la porta ens trobem la casa en forma de guitarra que va ser la residència del pintor "Eladi Calleja", original de Xàbia i amic de Pedreguer. Calleja va ser sense cap dubte un personatge molt particular, bohemi, rodamons i guitarrista, es va embarcar en un vaixell bacallaner que el va dur fins a Reykjavík, des d'on es va desplaçar a Groenlàndia on va conviure amb esquimals, en acabant va residir en Noruega, on va ser propietari d'un hotel per artistes, on pernoctar era, moltes vegades, gratuït. 

Les seues aventures amoroses van derivar en una relació amb Nico, l’artista Alemanya cantant de "Velvet Underground", integrant de “The factory d'Andy Warhol", la qual va residir també en aquesta casa. 

Continuem el nostre camí per la carretera CV-733 fins al camí del Campell en Pedreguer, on deixem la carretera per a visitar el Clot del Lirio i la torre de Benimarmut. A uns cinc-cents metres, camí a dins trobem el Clot del Lirio. Es tracta d'una Sima de 80 metres de profunditat que es va obrir de sobte, passen per damunt un bancal sencer de tarongers la matinada del 8 d’agost de 1982. Conten els majors que el tremolor es va sentir fins i tot al poble. 

Reprenem la marxa travessant Pedreguer i ens dirigim cap a Gata de Gorgos. En aquest punt podeu optar per agafar la carretera CV-732 o anar per camins paral·lels a la carretera, ho deixe a la vostra elecció, nosaltres hem escollit la carretera. En arribar al magatzem La caleta, agafem el camí dels plans, on deurem desmuntar de la bici per a superar un mur de formigó que passarem per una sendeta just al costat del mur i amb molt de compte ens dirigim per la vora de la carretera cap al camí de nou. Després continuem per la carretera N-332 fins a Gata de Gorgos. 

Ací en Gata hi ha nombroses tendes a la mateixa carretera, amb nombrosos articles de llata, vímet, bova i espart. 

Aprofitem per a esmorzar i continuem la marxa cap a Llíber.

La carretera de Llíber transcorre entre ceps i marges de pedra en sec per la vall del Gorgos, és estreta, però els vehicles són respectuosos amb els ciclistes i es pot circular amb calma. Ens desviem pel camí de la Bassa per a entrar en Llíber, recorreguem un poc el poble i aprofitem per a fer una xicoteta parada. Seguim pels carrers del poble fins a l'eixida, on ens parem per veure el Riurau de Paco Guarero, el qual es pot contemplar perfectament des de fora del tancat. Tot seguit continuem cap a Xaló rodejats del paratge tan particular del Pla de Llíber. 

En arribar a Xaló aprofitem per a comprar alguns productes locals abastint-nos per fer un xicotet pícnic en el paratge de l’ermita de Mosquera, una antiga alqueria que comptava antigament amb quaranta habitatges i que va quedar despoblada el 1609 amb l'expulsió dels moriscs, es comenta que ací se celebrava el porrat abans de ser traslladat a Alcalalí. 

Conserva també una sénia del segle XIII molt prop de la mateixa ermita, encara que desafortunadament no es pot visitar actualment, ja que està vallada, però es pot veure des de fora. L’ermita té un porxo on s’està fresquet els dies de sol i on ens podem protegir també d’alguna ruixada. 

Després de dinar continuem la nostra cap a Parcent pels camins de pedra i aigua de la vall del Pop. En Parcent parem a fer un café al bar Cooperativa, edifici del segle XIX que s’utilitzava com almàssera, actualment és un centre social i espai per a events culturals del poble. Emprenem la marxa de nou cap al llavador travessant el poble, el Llavador de Parcent és una edificació àrab que va ser restaurat l’any 1990 i que es conserva en molt bon estat. 

La següent destinació és Murla, on visitem l’església fortificada de Sant Miquel Arcàngel, antigament castell de Pop. Situat en clau estratègic entre les valls de l'Alcoià i la Marina Alta, i va ser centre d’operacions dels tractats de l’expulsió morisca de les valls.

Deu el seu aspecte defensiu en gran manera als incendis i als atacs dels corsaris del pirata Barba-roja, que obligaren els ducs de Gandia a cedir-lo per a habilitar-lo com a Església fortificada, modificant el seu aspecte original. 

Descansem una estona, omplim els bidons d'aigua i ens dirigim cap a Fontilles pel camí de la Vall de Laguar. Uns kilòmetres després ens desviem cap a la dreta per un camí que passa pegat a les muralles del sanatori de Fontilles. El topònim Fontilles sembla derivar de les fonts abundants que hi ha a la Vall, que pertanyen a l'aqüífer del Penyal, entre les quals destaca el brollador del Castellet, proveint al sanatori de l'aigua necessària. El sanatori de Fontilles està molt vinculat a la Lepra, va ser habilitat durant el segle XX per a donar cobertura a la creixent demanda d’aquesta malaltia. 

Tot seguit ens dirigim cap al primer poble de la Vall de Laguar, Campell, on pernoctarem en el càmping la Vall de Laguar. Després d’arribar al càmping i muntar les tendes encara disposem d’un poc de tems de llum pel qual aprofitem per a visitar el paratge de la font del gel i el llavador que hi ha un poc més avall del càmping.

Dia 2: La Vall de Laguar - Castells de Castells 
Dificultat:

• Desnivell positiu: 4
• Tràfic: 2
• Paviment: 2

Aquesta etapa es caracteritza pel desnivell positiu, ja que encara que siguen pocs kilòmetres les costeres són molt inclinades i persistents, en particular durant la primera part de la jornada.

El dia amaneix amb boira i lleugerament ennuvolat, però, res d’això ens impedeix gaudir d’una albada magnifica, les vistes panoràmiques que ens ofereix el càmping de la Vall de Laguar són magnífiques. Pleguem la tenda i desdejunem en un baret del poble i sense més preàmbuls fem marxa cap a la font del Gel on carreguem aigua i ens dirigim cap al següent poble, Fleix. 

En arribar a Fleix ens desviem pel camí de Cantorres on farem la primera parada al llavador de Fleix, el qual destaca per la seua decoració amb rajoles amb murs de pedra i amb obertures amb dos costats i òculs a la part superior que li donen un aspecte molt característic. 

Continuem camí amunt i superem les primeres costeres inclinades, situem les marxes de la bici adequades i amb molta calma i sense pressa les superem una rere l’altra. 

Un poc més avant ens sorprén una penya enorme que marca la corba de la carretera i a la que dona ombra un lledoner, creant un paisatge molt pintoresc. La següent parada la fem en la Font de Benimaurell. Tot seguit ens endinsem ja cap al poble, superant abans l’última costera, ací cal desmuntar de la bici, ja que és maça inclinada. Descansem una estona en Benimaurell i aprofitem per a menjar alguna cosa abans d’encarar les costeres que ens queden abans d'arribar al coll de Garga. Després de Benimaurell les pujades són molt inclinades, però les superem amb molta calma i sense gens de pressa fins a arribar al coll de Garga, que ens regala unes panoràmiques magnífiques amb el Montgó de fons i Eivissa i Formentera a la seua dreta.

El Coll de Garga va ser una Via de pas entre el pla de Petracos i la Vall de Laguar, entre el Cavall Verd i la serra de la carrasca. 

Tot seguit emprenem la aixadeta cap al pla de Petracos, aquesta baixada ens fa oblidar l’esforç de les pujades gaudint de les vistes panoràmiques de la Serrella, Aitana i l’Aixortà. En arribar a la carretera ens desviem a la dreta per a visitar les pintures rupestres del Pla de Petracos. El jaciment del Pla de Petracos va ser descobert l’any 1980, i és considerat un dels més importants de l’Art Macroesquemàtic del País Valencià, caracteritzada per la notable dimensió de les figures representades, va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Si no dueu prismàtics no us preocupeu, podeu caminar fins al tancat on es poden veure perfectament. 

Després de visitar el jaciment de Petracos i la seua cova retornem a la carretera CV-720, i no la deixem fins a arribar a Castells de Castells, on ens dirigim al paratge del Castellet per a pernoctar. Superem les últimes costeres amb calma i arribem a l'àrea d'Acampada, el lloc és meravellós, a un a la falda de l'Aixortà i amb unes vistes panoràmiques immillorables.

Dia 3: Castells de Castells - Alcalà de la Jovada. 
Dificultat:

• Desnivell positiu: 3
• Tràfic: 3
• Paviment: 4

Comencem el dia desdejunant i agafant forces per a la jornada d’avui, en Castells trobem uns quants bars que obren de bon matí, una panaderia, i el dissabte de matí hi ha mercat a la plaça del poble.

Ja preparats, deixem l'àrea recreativa del castellet per enfilar el camí que ens dura a la carretera.  Es tracta d'una calçada de formigó amb el ferm corrugat i amb inclinació pronunciada, però és tranquil·la i acurtem un bon tram fins a la carretera. En arribar a la carretera encarem l’ascens cap a la vall de Seta. La pròxima localitat és Famorca. L’ascens és continuat però no massa pronunciat. En Famorca hi ha restaurants i una font just al costat del llavador del poble, la font del llavador. Aprofitem per a carregar els bidons d'aigua i donem una volteta pel poble. Tot seguit continuem l'ascens cap a Fageca. En aquest cas hem optat per agafar el camí de Famorca a Fageca, el camí és de formigó i amb costeres molt inclinades, més avant es queda en només un camí de pedra, però és tranquil i molt bonic, podeu escollir la carretera si voleu anar més de pressa. En Fageca trobem alguns restaurants i bars, fem una paradeta i ens dirigim cap a Tollos amb les vistes inigualables al fons de la Serrella i la vall de Seta, amb la bellesa geològica que formen les agulles de Quatretonda i les pedreres de la Serrella. En eixir de Fageca ens trobem amb un forn de calç just al costat de la carretera, es troba a un kilòmetre aproximadament de Fageca al costat del camí que va cap a l’àrea recreativa de la Font del Molí. En el següent encreuament, ens desviem cap a Tollos deixant Benimassot a l’esquerra. En Tollos també disposem d’alguns bars i restaurants que estan oberts en cap de setmana i festius. 

Continuem la marxa i ens dirigim cap a Beniaia, però abans haurem de superar el port de Tollos, de 830 metres d’altitud. En Beniaia trobarem una fonteta a l’esquerra del poble, en el camí que ens du cap al despoblat morisc de Queirola. Nosaltres ens dirigim cap al poble Beniaia. En aquest punt podeu decidir novament si agafeu el camí dels Benialins o la carretera, el camí és prou muntanyenc i dona algunes voltes. Nosaltres l’agafem igualment per a visitar els despoblats dels Benialins. Una vegada ací, ens sorprén només imaginar com era la vida antigament a aquestes aldees, és fascinant simplement poder contemplar la memòria viva de cada pedra d’aquestes edificacions. En el despoblat de Benalí habitaven set famílies l’any 1600 i va quedar despoblat després de la seua expulsió. 

Després continuem la nostra marxa pel camí cap Alcalà de la Jovada, on pernoctarem avui, no sense abans parar-nos a contemplar el pont de l'aqüeducte d’Alcalà, i l’emblemàtica font d’Al-Azraq.

Parlar d’Alcalà de la Jovada és parlar d’Al-Azraq, cabdill nascut a Alcalà entre 1218 i 1220, qui es va atrevir a plantar cara a l’exèrcit de Jaume I i es revoltà fins a tres vegades. Segons la documentació tenia “són alberch major” en Al-qa‘la (el castell), ubicat en el terme actual de la Vall de Gallinera, i que en aquell temps formava part de la Vall d’Alcalà juntament amb Benissili, últim poble de l’actual Vall de Gallinera. 

Dia 4: Alcalà de la Jovada - Pego
Dificultat

• Desnivell positiu: 2
• Tràfic: 3
• Paviment: 3

Ens alcem matinet per a encarar l’últim dia de ruta fins a Pego, on acabarem la marxa. El dia es presenta solejat i un poc fred, però sense massa vent, i tot siga dit, ací a dalt un dia de vent no cal prendre-se'l a la lleugera, ací quan bufa el vent bufa de veres. Pedalem una estona per entrar en calor fins a la primera localitat que ens trobem, Margarida, que ens sorprén a l’esquerra just després d’una corba. Parem a visitar el poble i continuem la marxa cap a la Vall de Gallinera. S'ha d'estar atent ara, ja que uns quants metres més avant, en el següent encreuament, girarem cap a la dreta. Superem unes quantes corbes sense massa ascens fins que de seguida veiem algunes torres de les restes del castell de Benissili o d'Alcalà, dibuixant una muntanya tallada quasi perfecta per albergar una Talaia defensiva d'aquesta magnitud, recordant-nos a algunes de les "Kasbah o Ksar" que encara queden al Marroc. Després de passar el coll de Benissili 571 m, deixem la carretera per dirigir-nos en el poble de Benissili. En Benissili fem una paradeta a la font del Llavador, avituallem aigua i continuem.

Fem una parada de nou a Llombai el següent poble dels vuit que conformen la Vall de Gallinera. El poble està format per tretze cases, habitades avui dia afortunadament, però no ha sigut sempre així, ja que no fa massa anys el poble va quedar deshabitat. El racó més bonic del poble és la font i el llavador de tota la vida, on fins i tot hi havia gespa natural. Es comenten també algunes històries del poble, com és el pas d’un personatge d’un passat bastant térbol "Stefan-Gregor Raiter", conegut com el Nazi de Llombai, qui va trobar la pau i la tranquil·litat en aquest poble deshabitat. Es diu que va ser el cap d’un crematori de Hitler, i va arribar a la Gallinera cap als anys quaranta per a refugiar-se de la justícia.

Uns anys després, es va trobar, en un garatge tapiat el seu vehicle Mercedes, el qual tenia ben amagat per a no despertar sospites. També es comenta que molt a prop del castell de Benissili es va construir un refugi de muntanya per a passar desapercebut si es complicaven les coses.

Continuem la marxa cap Alpatró, el següent poble de la vall de Gallinera.

Continuem el descens per la vall de Gallinera gaudint dels paisatges i rodejats de cirerers fins a arribar a Benissivà, on ens endinsem en el poble baixant cap a Benialí pel camí Reial. Aquest camí és facilet i es troba en bon estat. En arribar a la carretera agafem el camí de Benirrama pel Camí de l’Alcúdia. Aquest traçat es pot evitar continuant per la Carretera, però el camí és molt bonic i tranquil, al mateix temps que travessa el poblat i la font de Benimarsoc i la font de la Mata. Passem Benirrama i ens dirigim de nou a la carretera pel Camí de la Font de la Mata. Un poc més avant ens desviem cap a Forna per a visitar l’últim castell de la Vall.

Forna neix com una xicoteta alqueria que dependria, en època andalusina del castell de Benirrama o el d’Ambra i a més albergaria un punt secundari de vigilància, una torre-guaita.

Serà aquesta torre guaita amb el seu aljub, la que després es convertiria, amb l’arribada de la família Cruïlla en un Palau senyorial d’estil gòtic civil valencià, molt característic de l’últim terç del segle XV. Aquest castell-palau té una planta quadrangular amb un pati central a 2 altures i rematada per 4 torres, una en cada extrem. Construït en pedra, rajola i tapiera.

Destaquen, els grafitis que s’hi troben al llarg del recorregut interior i exterior. De grafitis en trobem tan decoratius com més relacionats amb l'oci, el dia a dia o passatemps. Després de Visitar el castell de Forna continuem la marxa cap a Pego no sense abans fer una paradeta a l’àrea recreativa del Tossal del Llop, amb la seua cova del Canelobre. Tot seguit ja que se'ns fa de nit ens dirigim cap a Pego i després d'abraçar-nos amb tristesa ens acomiadem fins a la següent.

I fins ací l’experiència d’aquest mes, les valls de la nostra comarca ens ofereixen un sense fi d’indrets meravellosos carregats de bellesa, història i patrimoni, ara ens toca a nosaltres descobrir-los, gaudir-los i respectar-los.

Les valls de la Marina són muntanyoses, haurem d'esforçar-nos per a superar algunes costeres inclinades, però, amb calma, sense pressa, i gaudint de l’entorn, les haurem superades quasi sense adonar-nos.

Vos desitge unes jornades plenes paisatges encisadors, bon rotllo i moments inoblidables, espere que la gaudiu molt.

Aquesta experiència està pensada per fer-la en quatre dies de manera itinerant, però, es pot realitzar amb dos caps de setmana o fins i tot, adaptar les etapes al temps del qual disposes i al teu nivell de forma física. Proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla. 

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.