NOTÍCIES

L'experiència d'aquest mes té com a objectiu principal conéixer amb més detall el fet històric de l'expulsió dels moriscos a la Marina Alta. La proposta que presentem a continuació ens transportarà en el temps a través d'un recorregut pels llocs on es van produir els fets més destacats durant l'expulsió, sobretot el relacionat amb la rebel·lió morisca de la Vall de Laguar. Ens centrarem a realitzar un itinerari enllaçant els llocs on es van produir batalles, campaments i embarcaments, entre altres.

Per a això, prendrem com a guia les imatges de Jeroni Espinosa i de Vicent Mestre, contemporànies als fets, on es narren els esdeveniments principals de la gesta. Per tant, aquesta experiència prendrà com a base la informació extreta de les imatges i les ubicacions que aquestes ens mostren.  Combinarem rutes urbanes amb rutes de muntanya, juntament amb visites a museus.

UN POC D'HISTÒRIA. Sabem d'on venim per decidir on anem.

Al segle XIII, quan Jaume I va conquerir les nostres terres, aquestes estaven poblades per musulmans, que van continuar mantenint els seus costums i la seua religió. Això es va permetre, ja que la demografia a la nostra zona era escassa i una expulsió hauria provocat seriosos problemes poblacionals. Tanmateix, també es van portar repobladors cristians del nord. El primer assentament cristià es va instal·lar a Dénia, i després es va establir un segon a Xàbia. La resta de la comarca es va mantindre habitada exclusivament per mudèjars fins a l’època de la segona revolta d’Al-Azraq, en què aquell sector de la població que havia participat en la rebel·lió fou expulsat com a mesura repressora. Al llarg dels segles posteriors es van intentar dur a terme mesures de control i de conversió de la població musulmana, però aquests, els cristians nous, van continuar amb la seua religió d'amagat. Tot i que els moriscs havien acabat assimilant algunes de les característiques de la societat cristiana, els seus progressos en aquesta matèria no eren del tot satisfactoris per a l’església cristiana. Ja a finals del segle XVI va començar a plantejar-se l’expulsió d’aquests del Regne de València per a traslladar-los a Àfrica, encara que no es va aprovar fins al 1609, durant el regnat de Felip III. Cal tenir en compte que es pretenia enviar a Àfrica persones completament arrelades a la nostra terra, que portaven diverses generacions ací i que no havien estat mai a l'Alger, on se'ls pretenia deportar. 

A la Marina Alta, la població morisca ocupava la major part de les zones rurals i de muntanya: la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera, la Vall d'Ebo, la Vall de Laguar, el Verger, els Poblets, Beniarbeig, Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Benidoleig, Pamis, Pedreguer, Gata de Gorgos, Senija, Llíber, Xaló, Alcalalí, Parcent, Benigembla i Castell de Castells. Respecte a les viles cristianes amb població morisca estaven Ondara, Murla i Pego. Les viles cristianes eren Dénia, Xàbia, Benissa, Teulada i Calp. 

L'ordre de l'expulsió dels moriscos del Regne de València es va promulgar a setembre de 1609 i la deportació es va dur a terme als ports de València, Vinaròs, Dénia, Xàbia i Alacant. Després dels primers viatges, van córrer rumors que eren maltractats o fins i tot assassinats durant el trajecte. Juntament amb el malestar preexistent, aquest fet va ser el detonant perquè es produïren diverses rebel·lions, com la de la Vall de Laguar. Aquesta va acabar sent sufocada pels terços espanyols i es van embarcar al port de Dénia o el de Xàbia amb destinació a Orà més de 40.000 persones. Al llarg del camí van patir maltractaments, violacions, assassinats i els van treure els fills i les pertinences. 

Aquesta pintura explica breument, de manera visual i amb alguns escrits la rebel·lió morisca i el seu desenllaç. A la mènsula de l'extrem superior esquerre trobem el següent escrit: ‘els moriscos que es van alçar a la Vall i la Serra de Laguar van ser els de les valls de Gallinera, Ebo i Guadalest, i dels voltants de la Marina, en número de més de 23.000 i, d'aquests, la meitat d'Altea’. Efectivament, al començament de la rebel·lió, sols es trobaven a la Vall de Laguar els seus habitants, que restaven a les seues cases. Tanmateix, progressivament van anar unint-se rebels d'altres zones: de Xaló, de les valls pròximes, d'Altea, de Guadalest, entre altres. A l'extrem superior dret podem llegir: ‘després de la baralla es van retirar al Castell de Pop, el més alt i aspre de la Serra, on van estar fortificats huit dies, i per falta d’aigua es van rendir i van baixar a embarcar-se en número de més de 13.000’. Aquesta oració fa referència a la presa del castell de les Atzavares per part dels cristians, que va provocar que els moriscos es refugiaren al de Pop. Encara que finalment hagueren de rendir-se i embarcar-se. Ara passarem a comentar el desenvolupament del fet de manera cronològica, amb l'ajuda dels números inserits a la imatge. 

1. Després de la promulgació del decret de l'expulsió, els moriscos van començar a desplaçar-se des de Xaló i Murla cap a la Vall de Laguar, on encara estava tota la població morisca a les seues cases. Durant el viatge van atacar imatges religioses i van incendiar l'ermita de  Sant Sebastià de Murla. Es van establir a la Vall de Laguar i van prendre el castell de les Atzavares. A poc a poc, van anar sumant-se moriscos procedents de diverses zones de la comarca o inclús de la Marina Baixa. El 28 d'octubre es van unir els moriscos de Parcent i, en passar per Murla, es van enfrontar amb els cristians que hi residien.
2. Davant d'aquesta situació, Murla es va sentir amenaçada i va començar a preparar-se per a defensar-se. El 4 de novembre va arribar amb les seues tropes Sancho de Luna, que es trobava primer a Dénia, per defensar Murla dels possibles atacs moriscs i per a frenar la rebel·lió.
3. Sancho de Luna va dirigir els seus soldats cap al castell de les Atzavares, on s'havien assentat els moriscs. Els cristians van prendre la fortificació i els seus enemics van haver de fugir al castell de Pop el dia 16 de novembre.
4. Estant ara els moriscos al castell de Pop, es va intentar negociar per posar fi al conflicte de manera mitjanament pacífica. El pacte no va arribar i van començar les hostilitats.
5. A Benigembla es va reunir el batalló comandat per Agustín Mejía amb el terç procedent de Sicília, que pretenien arribar a la Vall de Laguar pel Pla de Garga.
6. Els cristians van formar el seu camp al Pla de Petracos, des d'on van començar a ascendir al Pla de Garga, on hi havia un campament morisc.
7. En arribar al Pla de Garga, molts moriscos van aconseguir fugir i es van desplaçar cap a Laguar.
8. Els cristians, després de la desfeta del Pla de Garga, també van anar cap a Laguar, entrant per Benimaurell. Posteriorment van prendre Fleix i Campell. Els moriscs que van sobreviure es van ocultar a les penyes del Cavall Verd. El 29 de novembre, els moriscos esgotats, ja que no tenien accés a aigua i menjar, es van rendir i van baixar cap al port per embarcar-se.

En aquesta segona imatge, podem observar l'embarcació dels moriscos al port de Dénia. A l'extrem superior esquerre podem llegir: ‘els moriscs embarcats a Dénia, asistint Don Cristòbal Sedeño, procurador general del marquesat de Dénia, van ser entre grans i menuts 47.600'. Al cim del castell s’aprecia el nou palau del duc de Lerma (1), V marqués de Dénia. Un batalló de soldats accedeixen a la fortalesa per la porta “dels Reis” o porta “dels Socors” tot travessant la Vila Vella, a l’esquerra de la qual s’hi troba l’església amb el campanar. Fora del recinte del castell i tancat dins les seues muralles, l’antic raval, convertit a nucli principal de la ciutat. Un poc més cap a la mar, trobem el convent de Sant Antoni (3). A la mar podem observar les galeres, sota el comandament del marqués de Santa Cruz (4). També veiem a Don Cristòbal Sedeño, comissari d'embarcament dels moriscos (5). Al final trobem la Torreta del Raset (2), una antiga torre que hui en dia no es conserva.

Consells per a les rutes

• Porteu calçat còmode i aigua.
• Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
• Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Murla i Castell de Castells

Etapa 1: Murla - Ermita de Sant Sebastià - Pla de Petracos

La primera parada d'aquestes jornades serà Murla, ja que va ser on va haver-hi els primers enfrontaments entre cristians nous i cristians vells i es va convertir en un camp de batalla. El primer lloc a visitar serà l'ermita de Sant Sebastià, aquella que, com ja hem mencionat, va ser cremada pels moriscos quan es desplaçaven cap a Laguar. Tanmateix, després d'aquell incident va ser reformada. A més, l'any 1994 va estar rehabilitada. Per això, la trobarem en molt bon estat de conservació. 

Després, podem aprofitar el pas per Murla per visitar l'església fortificada de Sant Miquel Arcàngel i el safareig vell. També, seria interessant tastar en algun bar del poble la típica borreta de melva, un guisat de verdures i saladura de peix, característic de la zona.  En acabar, ens desplaçarem a la següent parada, al Pla de Petracos, al terme de Castell de Castells.

El Pla de Petracos ens interessa perquè és on els cristians van formar el seu campament per després atacar als moriscs pel Pla de Garga i arribar a la Vall de Laguar. Tanmateix, també destaca per les seues pintures rupestres declarades Bé d'Interés Cultural i Patrimoni de la Humanitat. Podrem trobar l'art macroesquemàtic en un conjunt d'abrics sobre la muntanya, pel costat del barranc de Malafí, que també apareix a la primera il·lustració que hem comentat. 

La següent etapa començarà a Benigembla. De camí, podem parar a l'ermita del Pla de Petracos, que ens ve de pas. La construcció d'aquesta ermita va començar després del decret d'expulsió dels moriscos l'any 1609, encara que no es va acabar mai. Cap a 1870 el rector de Castell de Castells va recaptar fons per a acabar-la, però els van robar i l'ermita va quedar abandonada. Malgrat això, continua valent la pena visitar-la pel seu valor històric i artístic.

Benigembla i la Vall de Laguar

Etapa 2: Camí dels moros a la carena del Penyó

Aquesta següent etapa és una caminada des de Benigembla fins a terme de la Vall de Laguar. Aquest camí va ser utilitzat pels moriscos per a arribar al Cavall Verd com a símbol de rebel·lia cap al rei quan es va decretar l'expulsió de tots els moriscos del Regne de València. És una ruta lineal, d'una distància de 2,52 quilòmetres i de dificultat moderada. Comencem en la plaça de Baldomero Vega i passem pel parc botànic del Ribàs fins a la font del poble i el safareig. Després, travessarem el riu Xaló pel camí de les Solanes, i en un punt de la ruta hem de desviar-nos per la senda de la dreta des de la qual comencem la pujada als penyals del Cavall Verd. 

En tornar a Benigembla de la caminada, podem aprofitar per a descansar i tastar el típic arròs amb penques i naps, i així entrar en calor.

La Vall de Laguar

Etapa 3: Benimaurell- antic llavador - Castell de les Atzavares - Muralla de Fontilles

La tercera etapa començarà des de Benimaurell, a la Vall de Laguar. Des d'allí anirem cap al llavador de Benimaurell, construït al segle XIX. Després caminarem fins al Castell de les Atzavares, situat al cim, sobre cares tallades en vertical en l’orientació nord, s’hi observen les restes de murs fets en tàpia de consistència dura. Es tracta d’alineacions rectilínies que delimiten dos recintes de planta rectangular, parcialment excavats a la roca. Va servir de refugi als moriscos abans de fugir cap al castell de Pop. 

Aprofitant que ens trobem prop de Fontilles, podem passar a visitar el sanatori i l'antiga muralla. Després, podrem tastar les coques típiques o els embotits de comerç local. 

Dénia

Etapa 4: Castell - Museu arqueològic del castell- Barri de les roques - port - Museu Etnològic

L'última etapa d'aquesta experiència correspon a un dia visitant la ciutat de Dénia que, com ja sabem, va ser de gran importància durant l'expulsió morisca. Des del seu port, es van embarcar milers de moriscos en direcció a Orà. La primera parada serà el castell. El seu disseny es remunta a l'època islàmica, entre els segles XI i XII. Els musulmans van aprofitar les antigues construccions que els romans hi van crear, segons ens indiquen les restes trobades en les excavacions que s'han fet en el subsol.

El Museu Arqueològic de la ciutat està ubicat en la part alta del castell, en l’ampliació realitzada del Palau del Governador. Aquest museu presenta el desenvolupament de la ciutat, des dels orígens fins al segle XVIII. El podem visitar per ampliar els nostres coneixements sobre la història de Dénia, encara que caldrà comprovar abans els horaris d'obertura. En acabar la visita al museu seria interessant anar al port passant primer pel barri de les Roques que, antigament, formava part del raval de terra emmurallat. Els historiadors locals i les excavacions fetes demostren que aquesta zona constitueix una part de la ciutat àrab, la medina anterior a la conquesta cristiana del segle XIII, amb les cases de bany, molins, forns, etc.

Ens desplaçarem fins al port a través del Barri Baix la Mar. Aquest presenta cases de baixa alçària, places i racons amb molt d'encant. Els carrers, majoritàriament per als vianants, i la façana marítima enfront del port conformen una zona de passeig agradable amb moltes terrasses i una àmplia oferta gastronòmica. El port de Dénia ha sigut un important centre de trànsit marítim fins a l'arribada dels cristians en 1244 i compta amb un passat comercial i pirata que el convertiria en el segle XV en un niu de corsaris. En 1609 es va convertir en el principal port de desterrament dels moriscos. Després de la destrucció de la ciutat en 1705, a la fi del segle XVIII començà la recuperació amb l'exportació de la pansa i l'assentament de cases de comerç franceses. Podem parar per aquesta zona a descansar i a prendre alguna cosa abans de continuar amb la ruta. Recomanem tastar el polp sec típic de Dénia. 

Finalment, seria una bona idea visitar el Museu Etnològic que, encara que no té cap relació amb l'expulsió dels moriscos, és ben interessant per conéixer la història més recent de Dénia. Aquest museu se situa en un edifici que és model representatiu de l'habitatge de la burgesia del segle XIX, enriquida pel comerç de la pansa. El museu posseeix una interessant mostra dels vestits i adreços de luxe de la burgesia de l’època, així com els vestuaris i instruments de treball. 

*Aquesta experiència està pensada per fer-la en quatre etapes, que corresponen a quatre dies diferents. Proposem unes rutes, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla. 

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.