Entrevista a Virginia Barciela - Doctora, arqueòloga, professora i investigadora
Virginia Barciela González va nàixer a Madrid l'any 1978, encara que actualment viu a la Vall d'Alcalà, en el xicotet poble de Beniaia.
És doctora en Història i professora de prehistòria i investigadora en l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant.
Està especialitzada en l'estudi de comportaments i elements simbòlics, com ara els adorns personals i l'art rupestre. Com a arqueòloga, ha dirigit nombrosos projectes d'excavació i de gestió, destacant els seus treballs en Cabezo Redondo (Villena) o l'Inventari d'Art rupestre de la Comunitat Valenciana i el seu Pla de Gestió.
En 2018 va ser comissària, al costat de Jorge Soler i Rafael Pérez, de l'exposició Rupestre. Els primers Santuaris, realitzada en el MARQ.
Actualment, és coordinadora del Comité Científic Nacional d'Art Rupestre de ICOMOS-España (CCNAR).
Quina és la importància de l’art rupestre de la Comunitat Valenciana en el context d'Espanya i Europa?
L'art rupestre de la Comunitat Valenciana és una manifestació única dins del patrimoni històric i cultural d'Espanya. L'any 1998 va ser inclòs en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO, sota la denominació d'Art
Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica, reconeixement que subratlla la seua singularitat i rellevància en el context prehistòric europeu.
Dins d'aquest conjunt tenim, a més, quatre estils artístics, l'art paleolític, corresponent a les últimes societats caçadores i recol·lectores, i els arts macroesquemàtic, esquemàtic i llevantí, ja de cronologies neolítiques, fetes per poblacions que coneixien l'agricultura i la ramaderia. La seua amplitud temporal, des de fa uns 30.000 anys fins fa 5000 anys, així com la variabilitat en les temàtiques, tècniques i tipus de jaciments fan que siga una font d'informació extraordinària sobre les societats prehistòriques que van habitar la regió. Però per a això necessitem realitzar estudis molt rigorosos que analitzen no sols les representacions, sinó el seu context arqueològic.
És fonamental excavar els jaciments que van freqüentar o van habitar, per a saber com vivien i quines activitats rituals -o més mundanes- realitzaven en els entorns amb art. Només
així podrem conéixer si alguns d'ells eren veritables santuaris, entesos com a llocs de cohesió social, o si uns altres eren, senzillament, indicadors de zones de pas o de zones riques en algun recurs. En definitiva, una bona faena arqueològica ens permet comprendre les seues expressions simbòliques i les seues formes d'interacció social i amb l'entorn.
Dins d'aquest conjunt d'art rupestre, hi ha algun jaciment que destaque per damunt de la resta?
Bé, si parlem de les societats paleolítiques, en aquest moment estem treballant en un jaciment excepcional que és la Cova Dones (Millars, València). L'any 2001 descobrim art paleolític en aquesta cavitat i ara desenvolupem un projecte (DONARQ-*Cova Dones: art rupestre i el seu context arqueològic) finançat per les ajudes a grups emergents de la Generalitat Valenciana.
De moment, hem descobert més de 100 figures pintades amb argila i gravades a 500 metres de profunditat que podrien tindre una antiguitat de més de 24.000 anys.
Ho sabem perquè, per sort per a nosaltres, un os de les cavernes es va esmolar les ungles damunt d'un dels motius gravats i aquest tipus d'ossos de costums cavernaris es va extingir en aquesta data.
Així que part de l'art d'aquesta cova ha de ser anterior. Les figures que tenim representades són, sobretot, de tipus geomètric, la qual cosa anomenem signes, però també tenim figures d'animals com a cérvols, cérvola, cavalls i furons, que era un tipus de bòvid de gran grandària ja extint. Segons els períodes les realitzaven de manera diversa, però, generalment, són de tipus naturalista, tractant de reproduir fidelment alguns trets anatòmics que permeten identificar les espècies animals.
I què hi ha amb relació a l'art dels grups Neolítics? En què es diferencia de l'anterior?
Bé, per posar-te un exemple significatiu podem remetre'ns als arts macroesquemàtic i esquemàtic, que corresponen als primers agricultors i ramaders que arribaren a les nostres costes, mitjançant navegació de cabotatge, cap al 5600 aC. Cal tindre en compte que el neolític no es desenvolupa ací de manera autòctona, sinó que arriba per difusió des del Mediterrani Oriental.
Aquestes poblacions van introduir un altre mode de vida i objectes associats a noves pràctiques econòmiques i simbòliques. Porten les primeres ceràmiques, culleres, falçs, molins, entre altres objectes. I tenen una tradició d'art rupestre que es pot rastrejar en altres zones del Mediterrani Occidental. El principal canvi es dona en la simplificació de les figures, d'ací el seu nom, i en el protagonisme de la figura humana enfront d'una altra mena de representacions com els animals.
Bé, i en la seua ubicació, ja que passem de jaciments majoritàriament en coves profundes en balmes o abrics a l'aire lliure. Un jaciment paradigmàtic és el Pla de Petracos a Castell de Castells. Un jaciment, en el denominat Barranc de Malafí, amb figures de gran grandària que es distribueixen en una paret rocosa formant una veritable composició. En el centre, trobem dues representacions humanes amb els braços alçats, als quals anomenem orants. A banda i banda, unes altres figures animals, vegetals i un conjunt de motius humans que conformen una escena de dansa. Els estudis sobre la seua ubicació, en el centre del territori que van habitar aquests primers grups, i les seues característiques, un lloc que podria congregar a un gran nombre de persones, ens porten a pensar que és un lloc de reunió per a aquestes poblacions, un veritable santuari. A més, la sonoritat en aquest enclavament és sorprenent, a causa de la forma natural d'amfiteatre que adquireix el barranc en aquest punt.
Com poden les noves tecnologies ajudar a l’estudi i conservació de l’art rupestre?
Les noves tecnologies són essencials. De fet, els estudis d'art rupestre s'han transformat radicalment en les últimes dècades, gràcies a nous enfocaments metodològics i a l'aplicació de noves tècniques de documentació. Perquè et faces a la idea, fa uns anys es calcava a mà, posant paper transparent damunt de les pintures. Ara només s'empren mètodes digitals, a partir de fotografies i softwares informàtics. Això contribueix també a una millor conservació.
Es poden escanejar coves, crear còpies digitals en 3D, datar amb diferents mètodes, tindre indicadors d'humitat o d'elements nocius, fer anàlisis de components, en fi, les possibilitats són infinites. Això fa que l'estudi de l'art rupestre siga més científic i menys especulatiu.
Quines accions es porten endavant per a promoure i educar sobre la importància de l’art rupestre?
En l'actualitat estem centrats, sobretot, a realitzar actuacions més preventives, de conscienciació i educació. No serveix de res barrar una cova si la gent no coneix el valor d'aquest patrimoni, perquè així només fomentem actes vandàlics com a trencament de tancaments, grafitis, robatoris, etc. En el marc dels nostres projectes procurem fer conferències, xarrades divulgatives, visites amb grups escolars, llibres educatius, tallers didàctics; i participar en les activitats d'esdeveniments com la Nit Europea dels Investigadors que arriben a milers de persones. Si acostarem aquest patrimoni tan valuós a un gran públic cal preparar i conscienciar, perquè eixe acostament siga responsable per totes les parts.
En aquest sentit, i en línia amb l'anterior pregunta, les noves tecnologies ens ajuden moltíssim a aquesta divulgació, sense que supose un risc per al patrimoni. Es pot recórrer una cova amb art rupestre amb unes ulleres 3D i que l'experiència siga molt similar a la real. O es pot realitzar una rèplica quasi exacta, com la que hi ha en Altamira. Òbviament, quan no interfereix en la conservació és millor l'experiència directa, però això no sempre és possible. A més, està la qüestió de l'accessibilitat. Aquest tipus de recursos permet que totes les persones puguen gaudir i conéixer aquest patrimoni.
Quines perspectives de futur teniu per aquest tipus d’investigacions en els jaciments arqueològics?
Vivim en una època amb infinitat de possibilitats, però, lamentablement, amb pocs recursos. La investigació arqueològica està molt mal finançada i projectescom el que duem a terme en Cova Dons tardarà molts anys a desenvolupar-se i a costa d'un gran esforç personal i econòmic per part nostra.
Paradoxalment, la societat cada vegada té més interés en aquests temes i contempla la visita a aquests enclavaments com una alternativa a l'oci tradicional. No hi ha més que analitzar les dades de visitants de jaciments com La Gerga (Alcoi) o les Cuevas de l'Aranya (Bicorb). La gent ve des d'altres països a veure aquests enclavaments declarats patrimoni mundial. A més, generalment, es troben en paratges d'alt valor natural, per la qual cosa el gaudi és doble.
Mirant dones del futur, t'agradaria canviar alguna cosa d'aquesta experiència? Milloraries alguna cosa?
Milloraria la sensibilitat que tenen els polítics cap a la ciència, precisament per a pal·liar eixos problemes de finançament en investigació, conservació i difusió. Els arqueòlegs som molt vocacionals, però fer ciència costa diners. Si s'inverteix, els resultats científics, socials i també econòmics podrien ser espectaculars. Pocs territoris tenen un patrimoni tan ric com el nostre.
Any 2024