De temporada...

Si a la montaña vas
de lo que traigas comerás
Dicho popular

Experiència del mes

Pirates a la costa!

Una proposta de la MACMA

28/05/2024 | Àngela Lull Mut

Aquest mes de juny l’equip de la MACMA ens hem posat la motxilla a l’esquena i hem anat a explorar algunes esglésies fortificades i torres de guaita de la Marina Alta. Una volta que et permetrà conéixer els punts més relacionats amb la pirateria a les costes de la nostra comarca. Aquesta experiència està pensada per a fer amb cotxe, moto entre els diferents pobles i caminant o amb bicicleta per dins dels pobles i rutes proposades. Aprendrem història d’una manera diferent. Un itinerari dividit en dos dies i 8 municipis per descobrir. Poble a poble, anirem de la costa a l’interior, visitant els elements més emblemàtics relacionats amb el món de la pirateria. Queda’t amb nosaltres i anirem desvetllant la història i les curiositats dels pobles i paisatges que hem visitat en aquesta excursió, de la qual nosaltres hem gaudit i ara esperem que la gaudiu vosaltres també. 

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Entrem en juny i amb ell, el bon temps i les ganes d'anar a refrescar-se a la mar. El fil conductor de l'excursió que vos proposem serà una part de la història que ha marcat/caracteritzat a la població de la Marina i els seus costums.

La Marina Alta i la seua gent sempre ha tingut relació amb la mar: D'una banda, la pesca donava a menjar a la població, d'altra banda, era una font de perill, tant per les tempestes i onatge com per la pirateria. Aquesta ha estat present durant molts segles en les nostres costes, tot i que va intensificar la seua presència des del segle XVI fins al XVII, no són els primers atacs que rebem. Els pirates i corsaris són tan antics com els homes i la pirateria a la mar ho és des del moment en què es va descobrir l'art de navegar per mar i oceans. Concretament, en la Mediterrània en tenim constància d'aquesta activitat des de l'Antiguitat clàssica.

En primer lloc, abans d'endinsar-nos en la història, cal comprendre alguns conceptes. Els corsaris i els pirates són dues figures diferents. D'una banda, els pirates es consideraven bandolers de la mar que atacaven vaixells i embarcacions sense norma ni llei. El seu objectiu? Saquejar i prendre captius. Generalment, capturaven naus i en el cas de desembarcar, robaven, saquejaven i raptaven persones per a després vendre-les com a esclaus o cobrar un rescat per elles. D'altra banda, els corsaris feien les mateixes accions que els pirates però amb una aparent legalitat, ja que comptaven amb la patent de cors, un permís del rei que els donava 'butlla' per atacar vaixells enemics del seu regne. Amb el temps, aquesta xicoteta diferència va anar esborronant-se fins a considerar-los iguals. La seua procedència era molt diversa (àrabs, francesos, valencians, castellans, catalans, genovesos, portuguesos, etc.), però els que més perill representaven a les nostres costes eren els procedents del nord d'Àfrica, ja que van ser els més persistents en el temps i el que més a prop estaven.

Pel que fa a la defensa del territori, sols els quedava defendre's d'uns i d'altres. Les seues opcions es reduïen a prendre embarcacions i perseguir-les, o bastir fortaleses, torres, cases fortes i muralles, sumades a una vigilància constant per anticipar-se als possibles atacs. Així i tot, durant molt de temps la defensa va ser molt escassa, sols comptant amb algunes talaies i algunes poques fortificacions. No és fins a l'entrada de Felip II al tron, quan es van fer els primers informes sobre la fortificació del Regne de València i arran d'aquests, es construïren torres de guaita i esglésies-fortalesa que també es podien usar per a vigilància i defensa.

Els atacs en les nostres costes són més freqüents i intensos als segles XV i XVI, però no van ser els primers. Al segle XIV estan registrats dos atacs a les costes de Benissa pels moros del Marroc i la vila de Xàbia atacant amb galeres i atzaures. Al segle següent el panorama canvia molt. És el segle en què més cartes s'envien des de Dénia, Calp i Teulada a València, avisant de pirateria a la costa. Un total de 130 cartes registrades de la Marina Alta alertant dels possibles atacs. Amb aquest nombre tan gran, Dénia va optar per donar moltes llicències a corsaris perquè protegiren el territori i la seua població. Els atacs eren bastant freqüents, ja que l'únic mecanisme de vigilància eren les talaies i no eren prou efectives contra el nombre tan elevat de vaixells enemics.

Al segle XVI, un cúmul de fets faran que siga una època molt complicada per al Regne, marcada pels atacs més intensificats en la història de la pirateria a la nostra costa. Aquest augment en nombre i perillositat està relacionat amb dos altres fets històrics rellevants que influïren la seua presència. Per una part, Carles V estava en guerra amb l'Imperi Turc Otomà, el qual estava aliat amb Algèria, al nord d'Àfrica. Tant Algèria com l'imperi turc tenien una gran flota pirata i els seus atacs a la Mediterrània eren constants.

D'altra banda, després de molt de temps de confrontacions i discrepàncies entre cristians i moriscos, la situació va començar a empitjorar-se. Les desconfiances entre les dues comunitats eren de tal importància i les pressions al rei tals que finalment es va prohibir als moriscos anar a la costa, ja que hi havia la creença que els moriscos eren aliats dels pirates de l'Imperi Turc i d'Algèria i els ajudaven a desembarcar. Mentrestant, al nord d'Àfrica hi havia dues figures que estaven prenent cada vegada més força per atacar a les costes, parlem dels pirates i corsaris Cachidiablo i Barbarroja, dos dels més importants de la història de la pirateria. Tots dos el 1518 devastaven les costes del mar Mediterrani, des de Badalona fins a Alacant, atacant amb fustes i galeres. Una de les viles que va ser atacada aquell any, va ser Dénia.

Uns anys després, el 1522 es dona la revolta de les germanies. Els cristians comencen a realitzar batejos il·legals als vassalls musulmans que vivien sota el domini cristià. Poc temps després (1525), una junta de teòlegs validaria aquests batejos forçats i quedaria prohibit practicar l'islam, obligant a fer que abandonaren la seua religió, canviant els seus noms musulmans i passant a anomenar-se moriscos o cristians nous, en compte de mudèjars. Açò va portar un increment del malestar i discòrdia dels moriscos fins al punt de voler fugir a l'Àfrica amb l'ajuda dels pirates i abandonar les seues aljames de viles com Parcent, Murla, Vernissa, Benigembla, Alcalalí o Mosquera. Just uns anys després, l'octubre de 1529 es produeix un dels atacs més rellevants en la història de la nostra costa, dirigits per Cachidiablo i el cèlebre pirata Barbarroja –fou l'única vegada en què els pirates es van endinsar tant a l'interior– entrant per l'Olla d'Altea, seguint pel riu fins a arribar a Murla i Parcent, on van arrasar i saquejar les viles. A més, els pirates van deixar completament despoblada l'aljama de Murla, ja que van ajudar 600 persones a fugir amb ells cap al nord d'Àfrica. També van fugir amb els pirates, moriscos de Parcent, Benigembla, Vernissa, Alcalalí i Mosquera i altres cristians que van res raptats per vendre'ls com a esclaus o demanar rescats.

Els atacs persistiren i el 1548 es dona la Batalla de Calp, on el valencià Vicent Peñarroja va armar galiots a Xàbia per a perseguir els pirates fins a aconseguir la victòria. Dos anys després, el conegut pirata Dragut va intentar desembarcar mil barbarescs prop de Benissa, però no ho va aconseguir. El 1554 Dénia sofreix un atac que és el punt d'inflexió per decidir reforçar les muralles del castell i preparar-les per a les noves tècniques de guerra. El 9 de setembre de 1556 arriben 10 galiots a les costes de Xàbia, finalment els corsaris algerians no van poder atacar i es desviaren rumb a Dénia. A finals d'aquest segle, el 1585 lluitaren soldats de Benissa i Xàbia contra 6 galiots vora el Cap Prim.

Només comença el nou segle, l'any 1600 Calp és assaltat i saquejat amb tres fragates de moros. Trenta-set anys després, les naus mores tornen a atacar Calp aconseguint capturar 400 persones. Les creences de què els moriscos ajudaven als pirates sols feien que augmentar, aquesta desconfiança junt amb altres causes va determinar que el 1609, Felip III va signar el decret que autoritzava l'expulsió dels moriscos de tots els regnes peninsulars, provocant que la Marina Alta perdera quasi el 80% de la seua població. Arran d'aquest despoblament massiu, els habitants de les Illes Balears van vindre a repoblar. Però, després de l'expulsió dels moriscos, els atacs de pirates no desaparegueren. El 1667, dos vaixells (Sant Joseph i Santa Clara) anaven des d'Itàlia a Cadis per abastir-se d'ordi i gra, però a l'altura de Moraira, els pirates barbarescs van aconseguir encallar-los, fent que no arribaren a la seua destinació.

Per acabar, un dels atacs més forts soferts va ser el 22 d'octubre de 1744 que assaltaren quasi 1000 persones a Calp. Per aquest fet històric, el municipi celebra la festa dels Moros i Cristians en honor al Santíssim Crist de la Suor, rememorant aquest assalt. Encara que continuaven havent-hi pirates a la costa, als segles XVII i XVIII s'aprecia una gran diferència als anteriors. A poc a poc els atacs van minvant la seua freqüència i virulència, ja que el 1552 es realitzen diferents informes per a la defensa de la costa i arran d'aquests, Felip II mana a construir diferents torres de guaita i la fortificació d'algunes viles de la costa.

Les torres de guaita formaven un continu al llarg de la costa valenciana per vigilar la mar. Totes comunicades entre elles i amb els centres militars de Dénia i la Vila Joiosa, de manera que estaven connectades visualment per tal que des d'una torre pogueres veure l'anterior i la següent. A la Marina Alta hi havia un total de 9 torres de les quals han sobreviscut sols 7. El sistema de comunicació entre aquestes era a través de fogates. Durant el dia, les torres feien foc tres vegades al dia per avisar que no hi havia pirates a la vista, en canvi, si hi havia possibilitat d'atac, feien senyals de fum per avisar-se. A la nit el sistema era diferent, si les torres de guaita pegaven foc, era per avisar d'un possible atac.

A part de les torres de guaita, també es van construir les anomenades esglésies-fortalesa, una tipologia d'edifici que combinava la funció militar amb la religiosa. Es caracteritzen per l'abundant presència d'elements defensius en les seues estructures com muralles, torres, fortins i fent servir els campanars com a torres de guaita.

Com hem pogut veure, els pirates i corsaris han format part de la nostra història durant molts segles, fent que, en part, la nostra cultura i patrimoni es caracteritze per aquests atacs.

Curiositats:

  • Expressió: "Hi ha moros a la costa".
  • Expressió: "Fas més por que una fragata de moros".
  • Els pirates musulmans van estar en les nostres costes fins a 1830, quan França conquesta Algèria i acaba amb el focus de pirateria al Mediterrani.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Aquest mes proposem una experiència per gaudir del bon temps, del mar Mediterrani i de la seua relació amb la Marina Alta i proposem combinar les visites a espais emblemàtics amb rutes senderistes i urbanes. Seguint les passes dels pirates, descobrirem vuit pobles de la nostra comarca. El mar, les torres, els forts i les esglésies seran els protagonistes en el mes de juny. Veniu amb nosaltres a descobrir-les.

Per començar aquesta aventura anirem a Benissa. El nucli de població de Benissa es concentra en l’interior, però, així i tot, el seu terme municipal (el més gran de tota la comarca, amb 69,7 km²) arriba fins a la costa, per això va patir diversos atacs dels pirates. 

Deixarem el cotxe al pàrquing de l’avinguda de la Constitució i des d’ací farem un passeig pel municipi i visitarem la Placeta de l’església vella on es trobava l'església-fortalesa de Sant Pere. Va ser construïda en el segle XVI per a la celebració del culte cristià, però amb funcions clarament defensives a causa de les freqüents incursions pirates que es produïen durant aquest període en tot el litoral mediterrani. Als anys quaranta es va demolir i actualment podem observar una rèplica de la porta gran d'entrada a l'església.

Des d’ací, pararem a esmorzar i agafar forces amb les coques salades que ofereixen els forns i bars del municipi. Ens preparem amb la motxilla i les sabates de muntanya perquè la següent parada és una ruta senderista, la PR-CV 7 Bèrnia. Deixarem el cotxe a les cases de Bèrnia al costat del restaurant. Una ruta de dificultat alta que passa per un espai molt rellevant en l’època del regnat de Felip II, el Fort de Bèrnia. Construït al segle XVI per a defensar les costes dels pirates berbers, i posteriorment derruït. En aquesta ruta tenim dues opcions, podem arribar al Fort de Bèrnia i tornar pel mateix camí o fer la ruta circular i gaudir de les Pintures rupestres, el Forat o la Font de Bèrnia.

Una vegada tornem al cotxe, ens dirigirem a Calp, al pàrquing del carrer Ausiàs March. El penyal d’Ifac, Oltà, el morro de Toix o la badia natural són alguns dels espais naturals més destacats d’aquest municipi. 

Continuant amb les estructures defensives, visitarem el Torreó de la Peça, alqueria emmurallada entre els segles XIII i XIV i reforçada al segle XVI a causa dels continus atacs dels pirates. 

Seguit baixarem fins a la platja de l’arenal, lloc ideal per reservar un arròs del senyoret, plat originari de Calp i anomenat així, ja que el peix i marisc ve pelat per no embrutar-se les mans. Després de dinar, passejarem per l’arena fina de la platja fins a arribar a les Salines de Calp. Una llacuna d’aigua salada plena de flora i fauna. S’han arribat a detectar 173 espècies d’aus, entre elles el flamenc, el bec d’alena comú o les gavines. En direcció al penyal d’Ifac, continuarem caminant fins a la Llotja, lloc on els mariners i marineres exposen la pesca als compradors que liciten per les safates que els interessen. Edifici de dues plantes on podrem veure tot el peix que arriba a Calp i amb el qual fan l’arròs del senyoret i altres plats típics del municipi, com la llauna o el blanquet. 

En últim lloc, no ens en podem anar d'aquest poble sense conéixer la història de la Pobla d'Ifac. Es tracta d'una pobla del segle XIII, recinte emmurallat amb les seues estances, magatzems, cases i la seua església, fortalesa, dissenyat per repel·lir atacs d'artilleria i impedir que els moriscos es feren forts en la serra, com va passar el 1525. A més, servia per a controlar i previndre els possibles atacs de la pirateria. La vida en la pobla va ser curta, el 1612 s'abandona i s'inutilitza per evitar que fora refugi de bandolers. Actualment no en queda res d’ella.

Seguit, amb el cotxe anirem a Teulada Moraira, concretament ens dirigirem cap al nucli poblacional de Teulada per visitar  l’església fortificada de Santa Caterina, situada en la plaça d'Espanya. La seua construcció comença el 1582, després de rebre un atac de pirates, posteriorment, al segle XVIII es fan una sèrie d'ampliacions transformar el temple al XVII. La seua finalitat era defensiva i litúrgica, tot i que hui només podem observar poques característiques defensives, com algun tram de muralla.

Amb el cotxe, anirem a Moraira, zona costanera on podem trobar la Torre del Cap d’Or o Torre del Cap de Moraira. Una de les  torres de guaita que es van construir al segle XVI per defensar-se dels atacs de pirates i corsaris. Amb 26 metres de perímetre i 11 metres d’altura, aquesta mostra la necessitat que tenia la comarca de construir un entramat de torres al litoral per protegir a la ciutadania. 

Continuem la visita per l'arquitectura que ens ha deixat el pas dels pirates a les nostres costes amb el Castell de Moraira. Construït en l'última època de la pirateria, al segle XVIII. A banda del castell trobem una xicoteta ermita i un aljub, que servia per a abastir d'aigua. La fortalesa va ser restaurada a principis dels anys 80. Per tancar el dia i la visita, en el castell podrem veure una exposició sobre les torres de guaita en temps de Felip II i un audiovisual sobre el mar i la pirateria.

Per acabar aquest dia, visitarem el municipi de Xàbia i els seus edificis emblemàtics. Amb el cotxe al Far del Cap de Sant Antoni, on es trobava antigament una torre de guaita. Un lloc privilegiat, a 160 metres sobre el nivell de la mar i el punt més proper de la península a l’illa d’Eivissa. La torre, construïda per a la defensa de la pirateria barbaresca, va ser enderrocada el 1855 i substituïda per l’actual far. 

Després, baixarem al nucli urbà per visitar l'església de Sant Bertomeu, construïda al segle XIV i ampliada al segle XV a causa de l'augment de la població i els atacs dels corsaris i pirates. Podrem albirar a la perfecció l'arquitectura utilitzada en l'època dels barbarescs i tots els seus detalls, ja que és una de les fortaleses millor conservades de la nostra costa.

El municipi de Xàbia també conserva dues torres de guaita construïdes per a la vigilància i defensa de la localitat, però aquestes dues es troben en dos espais privats i no es poc accedir. Parlem de la Torre del Portitxol o del Cap Prim i la Torre d'Ambolo o torre del Descobridor. Aquesta última la podem observar des del mirador del Castell de la Granadella.

Per acabar el dia, anirem al port de Xàbia, caminarem pel passeig i visitarem el mercat artesanal que fan al port cada dia durant juliol i agost i tots els dissabtes i diumenges la resta de l'any. Un lloc increïble per acabar aquest dia, veure el treball dels artesans, sentir el soroll de la mar i sentir l'aire fresc quan es pon el sol a la mar.

El segon dia d'aquesta experiència, continuarem visitant espais i edificis construïts en l'època dels corsaris i pirates, però aquesta vegada, el dia el començarem des de l'interior. Si, els pirates no sols es quedaven en la mar, moltes vegades aconseguien desembarcar, endinsar-se a les viles de l'interior per saquejar-les i fer captius als seus habitants. Una de les vegades que els pirates més es van endinsar va ser a Parcent i Murla, uns dels pobles que anem a visitar en aquest dia.

Deixarem el cotxe al pàrquing Costera de la Font de Parcent i així donar una volta pel xicotet poble d'interior, especialment per l'església de la Puríssima Concepció, construït el 1638 sobre un antic temple que va ser derruït per les revoltes de l'expulsió dels moriscos el 1609. Era un temple de dimensions reduïdes i al llarg del temps s'han fet diverses ampliacions. Per ampliar la història sobre aquest municipi, podem visitar també el Museu etnològic anomenat Cooperativa Agrícola el Progrés, una almàssera creada el 1915 per a l'elaboració d'oli i vi.

Per anar al següent poble, farem la ruta senderista de Camins de pedra i aigua. Aquesta és una ruta que uneix els pobles de la Vall de Pop, però en aquest cas anem a fer sols una part de dificultat baixa, 3 kilòmetres de distància i 1 hora i 15 minuts per anar de Parcent a Murla

El segon municipi que visitarem en aquesta ruta, situat al mig de la vall i a la conca del riu Gorgos. Inclús situant-se a l'interior de la Marina Alta, no es va escapar dels atacs dels pirates, ja que en 1529 la tripulació del pirata Barbarroja va arribar fins a Murla. Un dels edificis més emblemàtics del poble i caracteritzat per la combinació d'una funció religiosa i una defensiva, és l'esglèsia, fortalesa de sant Miquel, la qual es va convertir en el centre d'operacions militars de les tropes reials durant la revolta morisca, es poden observar elements defensius com les troneres i murs. L'església va ser construïda entre 1530 i 1545 sobre un castell andalusí, posteriorment ha sigut diverses vegades restaurat. 

A més de l'església, podem visitar el seu safareig que hi ha just darrere, el llavador vell de Murla, molt particular perquè la font que nodreix d'aigua està a 100 metres i, per tant, l'aigua s'ha de canalitzar per davall de les cases del poble. Posteriorment, es va construir altre llavador al costat de la font, el nou llavador de Murla.

De nou, tornarem a Parcent per agafar el cotxe i ens dirigirem a la Platja l'Almadrava dels Poblets, on dinarem en un dels restaurants que hi han en aquesta platja de pedra i després caminarem fins a arribar a la torre de l'Almadrava, també coneguda com a torre del Palmar, construïda el 1552, junt amb la desembocadura del riu Girona. Aquesta torre construïda amb l'objectiu de defendre la costa dels pirates, és la més septentrional de la província d'Alacant.

En visitar aquesta torre defensiva del segle XVI, amb el cotxe conduirem primer fins a la torre del Gerro, coneguda també com a torre d’Aigua Dolça, situada al municipi de Dénia. És una torre de guaita de caràcter militar del segle XVI. Aquesta formava part d’un sistema de defensa al voltant del Montgó, format per tres torres (sols queda aquesta en peu). L’any 1972 l’Ajuntament de Dénia va ordenar reconstruir per convertir-la en un interés cultural del municipi. 

Finalment, amb el cotxe anirem al nucli residencial de Dénia, poble costaner de la Marina Alta. Allí farem un passeig ple d’encant entre les places i racons del barri Baix la Mar, un dels més antics de Dénia, situat entre el port i les muralles del castell. Este últim també el visitarem el Castell de Dénia, el seu disseny es remunta a l'època islàmica, entre els segles XI i XII. Els musulmans van aprofitar les antigues construccions romanes. En el segle XVI, per iniciativa del marqués de Dénia, es va renovar i va fortificar el castell davant les contínues amenaces de les incursions dels pirates barbarescos. Durant la guerra de Successió va resultar molt deteriorada i, arran d'això, es va abandonar pràcticament fins a principis del segle XIX que quedà en un estat avançat de ruïna. En 1958 van començar els treballs de restauració que han deixat la fortalesa en l'estat actual.

Per acabar aquesta experiència plena d’història, donarem una volta pel barri de les Roques, passejant pels seus carrers i on podrem degustar dos dels menjars tradicionals del poble, el polp i la melva seca. 

**Aquesta experiència està pensada per fer-la en dos dies, siguen consecutius o en dos dies diferents. L’equip de la MACMA proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona la pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i amb la motxilla adaptar l’experiència als vostres gustos.

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.

On comprar

On menjar

On dormir

Activitats i altres

Me interesa Guardar en la mochila

De temporada...

Un paisaje que nunca se acaba

Información útil...

Tourist Info
Localiza todos los puntos y oficinas de información turística
Wikiloc
Sigue todas las rutas de montaña y subacuáticas.
Google Maps
Recorre las calles y descubre el patrimonio desde tu móvil
Dormir, comer y comprar
¿Buscas planificar tu viaje? Aquí lo tienes todo

Con la financiación de:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

Descobrim la Marina Alta:

© MACMA 2024