Ressenya de març '25: Hémera

Hémera

Enrique Bas Espinós, va ser en 1979 el primer alcalde de la democràcia contemporània de Xàbia. En aquesta novel·la la trama i l’argument del llenguatge es converteixen en els principals protagonistes.

Al narrador es transforma en un grec de més de dos mil cinc-cents anys i amb els recursos lingüístics de l’època. Aquest relat esguitat d’humor, és la història d’un fantàstic viatge. Viatge des de Focea fins a Ibèria, a la recerca de la terra promesa.

Hémera ( Deessa primordial i la personificació femenina del dia) deurà desembarcar en Cecreas i des de Corint viatjar fins a Delfos on estava ubicat L'oracle de Delfos, situat en un gran recinte sagrat consagrat al déu Apol·lo, va ser un dels principals oracles de l'Antiga Grècia.  On sol·licitarà el consentiment a l’oracle per a fundar una colònia en la llunyana Ibèria.

La intromissió dels Déus en la vida dels mortals complicarà la travessia.

Convertida la mateixa Hémera en l’amant de Zeus i en conseqüència, en rival d’Hera, Afrodita i Apol·lo i als déus de l’Olimp, es veuran obligats a intervenir en el conflicte.

El mateix Posidó té interessos en la persona de Didimio, fill dels Déus dels oceans i de la mortal Elébora.

Hemeroscopeion, colònia grega fundada per als focencese companys d’Hémera, serà l’escenari on es desenvoluparà la part última d’aquesta història, en la que els cels d’Hera i als desitjos de venjança resultaran determinants de cara al sorprenent desenllaç.