Francesc-Joan Monjo i Dalmau és de Calp. Doctor en Història Moderna, especialista en les relacions Estat-Església en el Segle de les Llums. Però també ha estudiat la revolta de la Germania, la religiositat popular en els segles moderns, la pirateria i el cors, la qüestió morisca, la figura de sant Francesc de Borja, etc..
Aquest llibre no és el primer on estudies l’orde dels jesuïtes. Què és el que et va portar a iniciar les investigacions en aquest camp?
No, no és el primer llibre. Vaig ser editor i coautor d’un llibre titulat Jesuïtes valencians. De l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó (Publicacions de la Universitat d’Alacant). També he publicat articles sobre l’orde jesuític en revistes acadèmiques i en actes de congressos. Pel que fa a la segona pregunta, la història de la Companyia de Jesús és apassionant i, fins i tot, fascinant. Sens dubte, una història rica i complexa, i ben sovint turbulenta. Els jesuïtes han estat estimats, però també temuts i odiats per molts catòlics. Mentre uns els consideraven sants i savis, uns altres els veien com a autèntics dimonis. L’Institut de la Companyia continua sent avui un orde religiós rellevant i admirat, però també difamat i calumnia.
Pots fer-nos una xicoteta introducció de qui son els jesuïtes i per què se’ls va expulsar?
En els segles moderns, la Companyia de Jesús arribà a ser l’orde religiós més important i poderós de l’Església catòlica. Els jesuïtes tenien molta influència en la societat, en la política, en l’educació i en la religió. Al segle XVIII els regulars de la Companyia van ser acusats d’haver creat un estat dins l’Estat –un fenomen absolutament intolerable per a l’absolutisme borbònic. Per això, segons els ministres de Carles III, era necessari ferlos fora dels dominis del rei Borbó. Podem dir que l’expulsió de l’orde jesuïta (1767) va suposar, doncs, un triomf del regalisme, és a dir, de la política que pretenia enfortir i estendre l’autoritat règia i controlar l’acció de l’Església. Com sabem, tota expulsió té unes inevitables conseqüències humanes i com a historiador m’interessa conèixer el drama humà que van viure aquests religiosos expatriats.
Quina importància tenen els jesuïtes a les Comarques Centrals i en especial a la Marina Alta?
La primera universitat jesuïta fou la de Gandia, fundada pel duc Francesc de Borja, que després es faria jesuïta i arribaria a ser prepòsit general de l’orde i sant. Un centre universitari molt important, almenys als segles XVII i XVIII. Els jesuïtes de Gandia també van participar en l’evangelització dels moriscos de la Marina. Si tornem a l’expulsió de la Companyia decretada pel rei Carles III (1767) veiem que hi ha molts jesuïtes de l’actual comarca de la Marina Alta que van viure en carn pròpia una dolorosa expulsió i un amarg exili, primer a l’illa de Còrsega i després a l’actual regió de l’Emilia-Romagna (Itàlia). Es tracta dels religiosos Josep Pujol, del Ràfol d’Almúnia; Josep Banyuls, de Pego; Vicent Miralles, d’Orba; Guillem Cruanyes, de Xàbia; Tomàs Rafael, de Dénia; Jaume Vallés, de Teulada, Francesc Xavier Giner, d’Ondara, i Josep Reig, de Murla. Però també hi havia jesuïtes de la Marina als territoris d’ultramar (Amèrica): Jaume Roig, de Castell de Castells; Joaquim Escrivà, d’Orba; Gabriel Roca Oliver, de Xaló; Blai Aranda, de Dénia; Andreu Llompart, de Pedreguer; Pere Lloret, de Dénia; Antoni Oliver, de Xaló, i Salvador Pérez, de Parcent.
En què van destacar els jesuïtes valencians en l’exili?
En l’exili itàlic, que va tindre una durada de quaranta-set anys, els jesuïtes valencians van ser els que més es van distingir per la seua erudició i per les seues creacions en les ciències i en les lletres; també pel seu oberturisme als corrents culturals europeus i per la seua ràpida adaptació a l’ambient italià d’aleshores. El P. Joan Andrés i Morell, natural de Planes (el Comtat), es convertí en una de les figures centrals de la cultura hispanoitaliana del segle XVIII. Un savi fill de la Il·lustració. Un home que donà una gran lliçó de cultura a tot Europa.
Com has viscut el procés d’investigació? És fàcil accedir a les fonts?
La investigació m’agrada, per això vaig estudiar història. M’agrada passar hores en els arxius llegint documentació antiga. Això sí, unes vegades ixes content perquè has trobat papers que t’interessen i d’altres tens la sensació que has perdut el temps perquè no has trobat res de trellat. Coses de la investigació... Pel que fa a la segona pregunta, la Companyia de Jesús té bons arxius. He treballat molt l’arxiu que els jesuïtes tenien a Barcelona (fa cosa d’un parell d’anys el seu fons va ser traslladat Alcalá de Henares) i també l’ARSI, que està a Roma. Però també he treballat en altres arxius italians i espanyols.
Has dit que la Companyia de Jesús ha estat perseguida. Com està hui?
La Companyia de Jesús continua treballant en les fronteres de la fe i la cultura, i podríem dir que torna a estar d’actualitat. I és que el papa Francesc, el primer pontífex jesuïta de la història, no deixa indiferent ningú. Si es estimat pels sectors progressistes de l’Església, és també molt criticat per alguns membres de la jerarquia eclesiàstica i per moviments integristes. Mai no plou al gust de tots...
En quines línies d’investigació et vols centrar en un futur
Vull preparar un article sobre la vida quotidiana dels jesuïtes catalanoaragonesos en la ciutat de Ferrara i un altre sobre els jesuïtes de la Marina Alta que estaven destinats a les missions d’Amèrica i van ser expulsats dels dominis de Carles III. Qüestions poc o gens conegudes. Però també estic obert a altres investigacions.
No vull tancar-me i convertir-me en un historiador monotemàtic. M’agraden els reptes.