La Mancomunitat de la Marina Alta (MACMA) inicia les projeccions de primavera a partir del 21 de març a la Vall d’Alcalà. Un projecte d’exhibició de cine espanyol, impulsat i amb el suport del Ministeri de Cultura, a través del qual 25 localitats de la Marina Alta podran projectar cinema als seus pobles.
A partir de març i fins a desembre de 2026 cadascun dels 25 municipis de la Marina Alta seleccionats, podrà projectar de forma gratuïta 3 pel·lícules de compromís social, tenint com a objectiu apropar el cinema espanyol a tots els racons del territori.
Les localitats que participaran en aquesta edició són totes les de la comarca amb menys de 5.000 habitants, condició sine qua non per acollir-se a les projeccions subvencionades: Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Castell de Castells, El Poble Nou de Benitatxell, El Ràfol d'Almúnia, Els Poblets, Jesús Pobre, l'Atzúbia, La Llosa de Camatxo, La Vall d'Alcalà, La Vall d'Ebo, La Vall de Gallinera, La Vall de Laguar, La Xara, Llíber, Murla, Orba, Parcent, Sagra, Sanet i els Negrals, Senija i Xaló.
Cada ajuntament seleccionat ha pogut elegir 3 pel·lícules de les 6 que ofereix el catàleg del Ministeri de Cultura, més informació: https://www.cineenruta.com/
Entre meitat de març i finals d’abril es realitzaran 22 projeccions distribuïdes per 22 municipis de la comarca, facilitant així l’accés gratuït i lliure a la cultura arreu de la comarca.
Sergi Ferrús Peris, president de la Mancomunitat, ha volgut destacar que “més de la meitat de les projeccions programades seran en valencià, donant-li així un plus més d’interés a la cartellera, ja que es tracta de pel·lícules fetes a casa i d’una gran qualitat”.
Per una altra banda, la tècnica de cultura, Núria Gómez Bolufer, ha destacat que el catàleg facilitat mostra un gran accent en clau de gènere, “no debades la selecció de les 6 pel·lícules disponibles 4 són dirigides per dones, cosa poc habitual en les cartelleres a les que estem acostumades, resultant així un model de visibilització de professionals de la indústria cinematogràfica”.
En aquest primer quadrimestre els ajuntaments han destacat 4 pel·lícules:
Direcció: GERARD OMS.
REPARTIMENT: Mario Casas, David Verdaguer, Ilyass El Ouahdani, Nausicaa Bonnin.
FESTIVALS: Festival de Málaga, Festival de Ópera Prima Ciudad de Tudela.
Molt lluny’ és una pel·lícula sobre la fugida com a gest íntim, sobre la necessitat de prendre distància quan el present es torna insuportable. Un retrat generacional marcat pel desarraïlament, la incertesa i la sensació d’estar sempre arribant tard a la pròpia vida. ‘Molt Lluny’ no parla tant de l’emigració com de la identitat individual en un món fragmentat. Una pel·lícula subtil i honesta sobre el malestar contemporani, sobre la fragilitat emocional com a punt de partida de qualsevol transformació possible
Direcció: ICÍAR BOLLAÍN.
REPARTIMENT: Mireia Oriol, Urko Olazabal i Ricardo Gómez.
FESTIVALS: Festival de San Sebástian, BFI Festival de Londres.
La cineasta guanyadora de dos premis Goya, Icíar Bollaín, recupera un dels casos més significatius i silenciats de la història recent a Espanya: el de Nevenka Fernández, regidora de l’Ajuntament de Ponferrada que l’any 2000 va denunciar per assetjament sexual a l’alcalde del moment, convertint-se en la primera dona a guanyar un judici d’aquest tipus en el nostre país. A través d’una narració sòbria i continguda, Bollaín posa la seua mirada en l’impacte emocional, social i mediàtic que va tindre la denúncia sobre la protagonista. El film reconstrueix amb precisió l’aïllament, la culpa, la desconfiança institucional i la violència simbòlica que envoltaren Nevenka, posant el focus en el cost personal d’enfrontar-se al poder en una societat que encara tendeix a qüestionar la paraula de les dones.
Direcció: LUCÍA CASAÑ RODRÍGUEZ.
REPARTIMENT: Nuria González, Carles Sanjaime, Amparo Ferrer- Báguena
FESTIVALS: Mostra de València Cinema del Mediterrani
Tal com va dir la gran Virgínia Wolf ‘per a escriure, una dona ha de tindre diners i una habitació pròpia’. La debutant Lucía Casañ s’apropia d’aquesta mítica cita de la cèlebre escriptora britànica per compondre aquesta sorprenent òpera prima. Antonia, una estupenda Nuria González, és una mestressa de casa que als 65 anys viu una vida marcada per la rutina. Com tantes dones de la seua època (de qualsevol època) ha viscut fonamentalment per satisfer les necessitats dels altres. No obstant això, aquesta dona d’aparença afable guarda un inquietant secret: està obsessionada amb els banys. Sols al bany pot donar renda solta a la seua vertadera vocació, ser escriptora. Un bany propi és una desconcertant comèdia carregada d’intenció que reflexiona sobre fins a quin punt les dones disposen de l’autonomia social i econòmica per exercir lliurement els seus drets teòricament conquistats. Emparada en l’originalitat i el sentit de l’humor, la pel·lícula es dedica a qüestionar les normes socials que tots i totes hem acceptat com a bones.
Direcció: MARTA NIETO.
REPARTIMENT: Marta Nieto, Noa Álvarez, Nahuel Pérez Biscayart.
FESTIVALS: SEMINICI - Vallodolid, Lesgaicinemad - Festival de Cine Lgtbi+ de Madrid
‘La mitad de Ana’, debut en la direcció de Marta Nieto, és una pel·lícula que es mou en el territori íntim dels dubtes, els canvis i les identitats en construcció. La història se centra en Ana, una mare que comença a qüestionar-se la seua pròpia manera d’estar en el món a partir del procés personal que travessa la seua filla, una xiqueta que no se sent còmoda amb els rols de gènere que se li assignen. Una pel·lícula focalitzada en el quotidià i emocional. A través de xicotetes escenes domèstiques, mirades i silencis, el film retrata com l’amor, la protecció i la por que poden conviure dins d’una mateixa relació. Ana no sols acompanya la seua filla, sinó que s’enfronta també a les seues pròpies inseguretats, prejudicis i contradiccions. ‘La mitad de Ana’ és un relat sensible sobre la maternitat, la identitat i la necessitat d’escoltar abans de jutjar. Sense necessitat de dramatismes forçats, la pel·lícula proposa una reflexió propera sobre com aprendre a cuidar sense imposar, i sobre la importància d’acceptar que les persones que estimem també poden transformar-nos.
Des de l’àrea de cultura i patrimoni es considera aquest tipus d’iniciatives com a fonamentals per a poder apropar la cultura als municipis i garantir un dret fonamental com és el de l’accés a la cultura.
Consulta la programació a la nostra guia mensual o descarrega't la cartellera de Primavera 2026 a continuació:
CARTELLERA COMARCAL - PRIMAVERA 2026