L'entrevista de maig '23: María Felíu Mantecón

Fins al 22/01/2024  | Ciències Ambientals

María Felíu Mantecón

María Felíu Mantecón, resident a Gandia, ens parla en el seu treball final de grau s’anomena “Estudio fotográfico de la evolución de la vegetación en la Serra de la Foradà tras el incendio de 2009”. El següent projecte és un estudi sobre la Foradà després de l’incendi que es va produir l’any  2009, en el que es van cremar 546 hectàrees.  El treball parla del fet que els incendis forestals no són un problema en si mateixos, ja que són un element natural d’equilibri a la natura, el vertader problema és l’augment en la recurrència i la severitat, degut principalment a l’acció de l’home. El juliol del 2009 es va produir un incendi al nord d’Alacant, al qual es van cremar 546 ha. Aquest projecte estudia l’evolució de la muntanya després del foc: l’estat del sòl, els processos erosius i el creixement i la capacitat de regeneració de la massa, mitjançant fotografies preses el mateix any de l’incendi i en anys posteriors.

Aquest estudi té com a objecte observar i estudiar l'evolució dels diferents estrats vegetals mitjançant imatges aèries i de satèl·lit i fotografies representatives de l'àrea d'estudi, al llarg dels sis anys transcorreguts des del sinistre.

 

Per què has escollit fer el projecte sobre la Serra de la Foradà?

L'any 2014, que és quan vaig començar el projecte, vivia a la Vall de Gallinera, en Benialí. La Serra de la Foradà es troba entre les valls de Gallinera i d’Alcalà. Era una zona per la qual solia passejar i encara es notaven els efectes del foc malgrat haver transcorregut diversos anys, em vaig interessar per saber quan s'havia produït l'incendi i quan em va tocar començar el projecte fi de carrera vaig pensar que seria un bon tema per a desenvolupar.
 

Quin o quins objectius es pretenen assolir amb aquest estudi?

Aprofundir en les conseqüències dels incendis forestals tant en l'àmbit ecològic com socioeconòmic i recaptar informació sobre aquestes pertorbacions a escala nacional.

En l'actualitat els incendis forestals són un dels problemes més rellevants de la Comunitat Valenciana, ocasionant importants impactes econòmics, socials, ecològics i humans que, a causa del canvi climàtic, en els pròxims anys poden veure's agreujats.

 

Quin suport li dona al projecte d’investigació que hi haja fotografies sobre l'evolució de la vegetació en la serra?

Volia que visualment es captés l'evolució després de l'incendi, per a destacar l'estat de la muntanya després de l'acció del foc. En les fotografies pot veure's com la coberta vegetal és capaç de regenerar-se amb relativa rapidesa, però no així la massa arbòria, que triga molt més a tornar a desenvolupar-se.

Actualment, en tota aquesta regió, a causa de factors com l'elevada freqüència d'incendis, la falta de cures de la muntanya, l'abandó de cultius o els processos erosius, la muntanya s'ha degradat fins a estadis menys madurs, amb pèrdues de sòl i de diversitat vegeta i afavorint la continuïtat del combustible, amb el consegüent increment del risc d'incendis i de la seua severitat i velocitat de propagació; l'empobriment de la qualitat de les aigües; una menor riquesa faunística, pèrdua de qualitat paisatgística… i tots aquests factors, al seu torn, acaben generant impactes socioeconòmics negatius en diversos sectors (oci, turisme, agricultura, comerç…).

 

Quines són les principals causes d'incendis en la Comunitat Valenciana?

A la Comunitat Valenciana, en l'últim decenni, les principals causes dels incendis forestals són els llamps i les negligències (com a cremes agrícoles o d'escombraries, fogueres...) quant a superfície afectada, respecte al nombre d'incendis destaquen a més dels anteriors els intencionats, si bé aquests últims, encara que la xifra de focs provocats siga alta, no abasten grans extensions a causa de, principalment, les labors d'extinció. La tendència en aquests deu anys és lleugerament descendent, exceptuant el pic d'aquest any degut principalment a llamps (ha de tenir-se en compte que les estadístiques del 2022 són encara provisionals) arran de l'estiu extremadament càlid que hem tingut, amb tempestes seques, rebentades càlides i una temperatura de l'aigua de la mar més alta del normal.

 

Després de la informació recaptada, per què creus que es va iniciar l'incendi? S'haguera pogut evitar?

La causa va ser una negligència, sembla que es va produir per la crema d'uns sacs buits de material de construcció, el foc es va descontrolar i es va propagar.

Sí, clar que s'hagués pogut evitar, tenint més cura o directament no realitzant la crema, perquè cal tenir en compte que es va produir al juliol, un dia amb temperatures de gairebé 40 °C i un fort de vent de ponent, que va arribar a aconseguir els 60 km/h, la qual cosa comportava un alt risc d'incendi i que, unit a la complicada orografia de la zona, va dificultar les labors d'extinció.

 

Després de l’estudi que has elaborat, creus que la Vall de la Gallinera tornarà a estar amb la vegetació que tenia abans del 2009?

No sabria dir, des del 2009, any en què es va produir l'incendi de la Jovada, la Vall de Gallinera ha sofert 14 incendis amb una àrea total cremada de gairebé 200 Ha, la qual cosa implica una lleu disminució tant en la recurrència com en l'extensió afectada. El problema és que, si les temperatures estivals comencen a ser tan altes com aquest estiu, en els pròxims anys és probable que es done un augment tant en la superfície com en la intensitat i severitat.
 

Quines són les teues conclusions després de l’execució d’aquest estudi?

Les meues conclusions són principalment, que, a causa de l'escalfament global i al canvi climàtic el risc d'incendis serà cada vegada major, amb importants sequeres, precipitacions torrencials que incrementen la possibilitat d'escolament i els processos erosius i, especialment en aquesta zona, amb una vegetació cada vegada més esclerofil·la i adaptada a l'estrés hídric, que al seu torn és altament inflamable afavorint la ignició i la propagació dels incendis.

Per tot això considere que cal treballar en dos objectius fonamentalment, d'una banda, conscienciar a la població dels riscos i dels impactes negatius dels incendis, perquè molts d'ells poden evitar-se; i per una altra banda, crec que és molt important fer treballs forestals en les muntanyes a fi de disminuir el combustible, crear discontinuïtats en la vegetació, augmentar la diversitat de les espècies forestals… i, per descomptat, crec que aquestes labors no han de restringir-se a l'època estival.

 

Per què creus que és rellevant analitzar l’estat de la vegetació d’un territori en concret que ha estat afectat per alguna condició ambiental que transforma les característiques del terreny?

Crec que els estudis sobre l'ecosistema en zones afectades pel foc o altres pertorbacions ajuden a adoptar estratègies més efectives per a evitar aquestes alteracions o, almenys, disminuir els seus efectes negatius i, en el cas particular dels incendis, aconseguir una millor planificació tant en la regeneració de la muntanya com en la prevenció.

També et pot interessar:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

Descobrim la Marina Alta:

© MACMA 2024